L’adrenalina de pujar a l’escenari, les boges nits d'assajos i l’èxit de la participació de l’any anterior, actuen com una droga que ens
enganxa.
Ens
pica el cuquet,
-“podríem fer algo” (deia un)
-“si però hem d'anar un pas mes enllà, no podem baixar
el llisto” (deia un altre)
-“que fem?, que fem?” (es preguntàvem)
-“no se, com no ensenyem el cul” (apunta un
il·luminat)
-“vale, fem-ho” (coregen els demès)
Es
així com decidim tornar a l’escenari l’any
2001. Aquesta vegada amb un strip-tease molt peculiar. Ens convertim en uns
monjos transvestits sota la advocació d'una diablessa i on en lloc de despullar-nos,
el que fem es vestir-nos.
La sorpresa (o potser la impressió de veure el nostre tipet amb tanga)
va ser tant gran que des llavors ens diuen els nois de la tanga. A nosaltres
ens agrada aquest renom i ens varem auto-anomenar Els Tanga Boys.
