Passada la primera bromerada, al 2010 el jovent no es belluga i tornen a quedar els vells sols.
No sabem que fer com al segon any del Càsting, i tornem a rescatar l’idea de
fer una cançó satírica, però aquesta vegada la fem en directe (amb un parell).
L’actuació es escoltada amb atenció i molt aplaudida, suposo que l’any vinent
ja tindrem imitadors (o potser no, perquè tal com diu la cançó “hi ha moltes
boques però pocs collons”) . Al cap de 10 anys s’ha tancat el cercle
amb una actuació complerta, cantant, ballant, amb sàtira i bon vestuari.
 |
| Fotos |
